Vivim al costat del riu, a dos carrers per ser concrets. I tota la vora del riu és un passeig, ideal per treure el gos. El problema és que a Lyon està prohibit portar el gos deslligat. Que has de fer amb un gos d’atura si vius en un pis de 30m2? Treure’l molt i fer-lo córrer. Treure’l molt no és un problema, tenim temps ^_^ Però fer-lo córrer… si va lligat… implica que has de córrer amb ell. I això cansa molt! Així que vaig decidir comprar-me uns patins (rollers) per anar pel passeig ¿fluvial? amb el gos.
Aquests son els patins que em vaig comprar.
Ens hauríeu de veure amb patins amunt i avall pel Rôhn.
El cap de setmana passat va venir la Núria de visita, i varem anar tot patinant al parc de la Tête d’or (on comença el passeig fluvial, a dalt de tot del mapa. I mentre estàvem prenent algo en una terrasseta del parc (que és un parc enorme, amb llac, jardí botànic i zoo, tot integrat i gratuït!) arriba una noia en patins, es para a costat de l’esgraó, tiba una palanqueta i tatxaaaaan, separa les rodes de la sabata, i puja els esgraons tranquil·lament! No sabeu el que varem patir nosaltres per pujar els esgraons amb els patins…
Jo en vull uns iguals!!!
Parlant d’una altre cosa, en una típica disputa lingüística (de les freqüents en mi) vaig descobrir la paraula “anaglifo”. Etimològicament i per antonomàsia, un anàglif és una imatge estroboscòpica… vaja que ens varem encomanar a Sant Google i això és el que varem trobar:
“Las imágenes de anaglifo o anaglifos son imágenes de dos dimensiones capaces de provocar un efecto tridimensional, cuando se ven con lentes especiales (lentes de color diferente para cada ojo).”
Vindria a ser això:
I ja sabeu com soc… Jo vull poder veure aquestes imatges!!!
Agafo mis bártulos i el gos i vaig a l’edèn de les papereries, una botiga que hi ha aprop de casa, impressionant, tenen de tot. Perquè us feu una idea, tenen una prestatgeria amb retoladors de tants colors i ordenats per tonalitats, que des de 3 metres sembla la gama cromàtica Pantone.
No veas allà per explicar en francès que volia uns fulls transparents en blau i vermell, però vaia, que me’n vaig sortir i vaig anar cap a casa ben content amb les meves transparències.
Semblava fàcil, i el vermell ho ha estat, però trobar el to exacte de Blau i el grau d’opacitat correcte per veure els anàglifs va ser més complicat i ho vaig aplaçar.
Total, que em vaig quedar sense veure les imatges.
Fa dues setmanes vaig comprar uns “Chocapic” de marca “Not if ix is”(llegir-ho seguit) i no em van agradar gens, així que estic esperant amb ganes que s’acabin per comprar-ne dels cars (Nestle). Ja només me’n queden per una ració ^_^
Vull “Chocapic”!!!
I si algú ha arribat a llegir fins aquí (ehejem… mama?) és preguntarà que perquè explico totes aquestes coses, bé, dons tot té un perquè i demà o demà passat us ho explicaré, que ara és tard i fa son!
