Estem tots escandalitzats! Quins vàndals! Això és intolerable! Fent malbé el mobiliari urbà que paguem entre tots! La violència és intolerable.
…
Ara que si m’ho penso bé i analitzo els fets no ho veig tant clar…
Banda sonora del post: Rosa de foc
1. Qui va iniciar l’escalada de violència?
Tot va començar un 15 de maig del 2011. Milers de persones van prendre el carrer i les places d’arreu de l’estat Espanyol emparats sota els drets constitucionals de reunió, concentració i manifestació.
El 27 del mateix mes, la policia autonòmica de Catalunya va desallotjar amb una violència desmesurada la Plaça, i va demostrar la voluntat de la gent, que amb una actitud totalment pacifica no volia desencadenar una escalada de violència.
Desprès d’aquests fets, es va iniciar una resposta pacifica i legal contra a violència policial. La querella interposada ha estat arxivada de manera totalment improcedent, arbitraria i vulnerant el dret dels querellants a una tutela judicial efectiva.
Web de la querella: www.som27m.org
Per aportar econòmicament a través de Coop57 per finançar els costos judicials dels recursos pertinents: Formulari de sol·licitud de bons solidaris (doc)
Esgotats els camins legals, la ciutadania no te mecanismes per defensar-se de la violència exercida de manera unilateral, indiscriminada i injustificada per part de la policia.
En aquest punt la ciutadania està indefensa davant d’una vulneració de drets, d’una situació d’agressió i d’un cos policial corrupte i violent que no compleix normatives tan bàsiques com la d’identificar-se
Alguns mossos, contradint a Felip Puig,
no porten ni armilla ni número de placa
2. Hi ha una estratègia darrera?
El departament d’interior ja parlava de grups violents en el desallotjament de la plaça Catalunya. En l’intent de bloqueig del parlament, el dispositiu va ser planificat per deixar als membres del parlament totalment desprotegits. Grups de policies infiltrats van ser detectats i expulsats de la primera línia de la protesta per que estaven generant disturbis.
Qui son els violents?
(potser pensaveu com jo que això als estats de dret occidentals no passava… els canadencs també ho pensaven! Més info en aquest video )
Tots els mitjans de comunicació van fer-se ressò de la gran actitud violenta dels concentrats, tot i que només hi ha proves d’una pintada a l’esquena en un abric, algunes ampolles de plàstic volant i un mosso tacat de pintura blanca.
És quan ets allí, i veus que el que ha passat ni s’ajusta al que estan explicant i ensenyant per la TV. Però mentre, la gent va creant-se un imaginari amb aquesta informació, i mica en mica crea una opinió sobre uns fets dels que no te informació subjectiva ni contrastada.
En posteriors manifestacions, la policia ha anat pujant el to de la seva conducta violenta, amb agressions injustificades i detencions indiscriminades.
Tir al ciclista sense que faci res, sense avisar i reiterat:
Cada cop més ciutadania va sentint-se indefensa davant les agressions i la vulneració de drets, i s’adonen que no hi ha mecanismes legals que els emparin.
Persones, decebudes, enfadades, agredides i impotents. Persones que porten ja anys tolerant retallades en drets fonamentals bàsics com la sanitat, educació i prestacions socials per pagar el rescats dels bancs, els mateixos bancs que han estafat milions de persones.
Ara, aquestes persones han d’assumir que a més s’han quedat sense els drets a protestar i a sentir-se segures davant la justícia i els cossos policials, i no només això, sinó que han patit, pateixen i patiran la seva violència sense que ningú respongui per ella.
Policia secreta agredeix manifestant i acaben escapant corrent:
L’estratègia del departament d’Interior és crear petites situacions de violència, per permetre carregues policials desmesurades per espantar i intimidar a la ciutadania.
És el de blau un altre secreta generant disturbis durant l’incendi de l’Starbucks (1:10min)?
El que no han pensat que que aquesta és una estratègia molt perillosa quan la gent ja ha perdut massa drets, massa diners i sobretot la por. I aquests petits episodis de violència cada cop seran més grans i més nombrosos.
3. Els fets del 29M:
La manifestació convocada pels sindicats majoritaris baixava per passeig de Gràcia cap a una plaça Catalunya ja plena per la concentració convocada per la resta de col·lectius.
Algú va considerar que era massa gent i els mossos van començar a carregar indiscriminadament desallotjant la plaça des del lateral del corte inglés en direcció Llobregat. Carregant contra masses de gent que no tenien on anar, a families amb nens, gent gran y persones amb crosses:
Quant costa reparar la tanca?
Ni la crossa et salvarà:
Per allà les 18:00 quan van haver desallotjat la plaça van començar a desallotjar els carrers del voltant, cap a Universitat i Urquinaona (on jo era, amb centenars de persones més, quan de cop van començar a disparar pilotes de goma des de 200 metres de manera indiscriminada i tots vam haver de protegir-nos com vam poder) . Després Portal de l’Angel i passeig de Gràcia amb una violència desproporcionada i indiscriminada, utilitzant porres i pilotes de goma.
A passeig de Gràcia quan van començar a disparar bales de goma, un grup de bombers es va posar a primera fila per protegir a la multitud de persones que hi havia darrera. Tots asseguts i amb actitud pacifica. Els mossos igualment van disparar bales de goma, ferint als bombers. Aquests desprès de l’agressió van acostar-se al cordó policial per alertar-los que estaven disparant contra els seus propis companys y contra famílies que estaven exercint el seu dret a manifestació. La resposta de la policia va ser llançar gasos lacrimògens contra els bombers i contra la multitud de persones que tenien al darrera.
Gasos a la multitut:
Jo ho tinc claríssim. Tot i que no m’agrada la violència, i no la practico, entenc perfectament les persones que davant de les repetides agressions per part dels cossos policials, recorren a la violència per defensar-se i alliberar la impotència que genera ser víctima d’agressions, i que a sobre els mitjans de comunicació et calumniïn, la justícia protegeixi als agressors i la política els ompli de lloances i mèrits
La gent no ho vol creure, però el cos dels mossos d’esquadra, està corrupte i es extremadament violent, i això tot just comença a sortir a la llum. Ara la gent es comença a preguntar com és que a la resta de l’estat els cossos policials han estat capaços de controlar l’escalada de violència i aquí en canvi l’han provocat.
El millor és llegir els articles sencers:
– Dos anys de presó per dos mossos que van robar a un home a l’Estació del Nord de Barcelona.
– Detingut un mosso per tràfic de drogues a Barcelona i l’Hospitalet
– Multa mínima a cuatro mossos por pegar una paliza a dos transportistas
– El juez mantiene imputados a mandos de la Policía Nacional por proteger burdeles
Primer reprimeixen amb violència concentracions totalment pacifiques. Es reclama pel procés establert posant una querella i s’arxiva de manera il·legal. Després ja s’impedeixen amb violència les concentracions abans de que es realitzin. Quina opció deixen a la ciutadania per expressar el seu descontent i la seva oposició a les mesures preses? Ja no podem ni protestar?
Potser amb aquesta actitud, el govern està aconseguint i incentivant que la única manera que tingui la ciutadania de fer valer els seus drets i defensar-se de les agressions sigui responent a la violència amb més violència.
Primer eren 20, després van ser 200 i ara ja son 2000… Alguna cosa no s’està fent bé, i a simple vista sembla que a la propera potser seran 20.000. I llavors que farem? Disparar munició real?
Comuniaccions internes dels mossos a plaça Catalunya durant el 27M
Jo mai he utilitzat la violència ni a les protestes socials ni fora d’elles, sempre m’he mostrat en contra de la violència. I ara em començo a preguntar si és per convicció, per covardia o perquè m’han manipulat.
Visc sota la llosa d’una constitució que no he redactat, que no he signat ni tant sols he votat. Una constitució fruit d’una dictadura i d’una transició casposa, poruga i poc ambiciosa.
Visc sota la dictadura dels bancs i els mercats.
Visc sota el domini d’uns polítics corruptes que tot i que viuen del que jo pago, no vetllen pels meus interessos si no pels de si mateixos i els seus familiars, amics i socis.
Visc sota la constant manipulació dels mitjans de comunicació que nomes emeten allò que interessa als que escullen als membres de les seves cúpules.
Amb tota aquesta pressió i immersos en el dia a dia de la nostra vida i dels nostres problemes ens sentim incapaços de remar contra corrent i acabem vetllant pels propis interessos. Oblidant que és precisament això el que facilita perpetuar la situació. Divide y vencerás!
Ens repeteixen una i una altre vegada quant val el contenidor cremat que hem pagat entre tots, però no els preocupa el més mínim el cost que te llançar una pilota de goma. I no parlo del sou del mosso, el preu de la pólvora i la pilota de goma, sinó del que costa posar un ull de vidre o curar un os trencat. I del cost de la baixa laboral, i sobretot el cost emocional que suposa que la policia que hauria de protegir-te, t’agredeixi brutalment quan no estaves fent res.
L’important és dividir i fer-nos creure que és més el que tenim a perdre que no el que tenim a guanyar. El que encara no sabem, és que no tenim res a perdre.
Som el 99%, no us deixeu dividir. Si no us agrada la violència no la utilitzeu, però no la censureu si és en defensa pròpia. Eviteu els discursos simplistes, i els dogmes dominants. No us cregueu tot el que us diguin, ni jo, ni ningú, perquè sempre serà només una part de la realitat.
Senyors polítics, repensin les seves polítiques, perquè així va començar la revolució francesa i la revolta burgesa dels anys 30.
Video resum del dia de vaga:
Salut i revolució!
