Dijous vaig anar a veure el Starmania. És una opera rock clàssica francesa del 1979. La representació era gratuïta, i els actors, musics i ballarins eren principalment estudiants d’enginyeria de l’ENTPE. Espectacular! Tot i ser una obra amateur i gratuïta (i ser cantada en francès…) em va impressionar.
El bo que tenen les coses que t’impressionen és que et fan reflexionar.
L’obra és una hipòtesis del món a partir de l’any 2000 (en la perspectiva dels 70). Tot l’occident ha esdevingut una sola ciutat, Monopolis.
Aquí us deixo banda sonora per la resta de l’escrit.
També he posat un vídeo i la lletra en francès i una traducció meva aproximada al castellà a l’entrada de sota.
L’obra mostra el típic futur de les pel·lícules i la literatura de ficció, grans ciutats, individus obsessionats amb la televisió, un consumisme desmesurat, tecnologia per tot arreu… Però el gènere també porta implícita una carrega emocional. Rascant sota la decadència sempre afloren les emocions humanes que donen en realitat l’argument de qualsevol obra del gènere; terroristes, robots emotius, histories d’amor impossibles… I Starmania entra en aquesta línia treballant irònicament amb els rols socio-emocionals de les persones de Monopolis.
Com ja he dit m’ha fet reflexionar… Durant 28 anys casi que m’han convençut… Però no! Aquest no és pas el futur que jo vull! No és el que jo tenia planejat… Però desprès d’una, dues, tres i mil pel·lícules casi em convencen! Li he donat voltes i no recordo cap pel·lícula futurista que representi el que jo tenia planejat… ni tan sols cap que representes el contrari de tot el que he explicat al paràgraf d’abans. Si algú coneix alguna pel·lícula futurista, digne de ser vista i fora de la línia convencional, que m’ho faci saber! Jo mentrestant he anat apuntant alguns títols que m’han passat pel cap:
Gattaca, Matrix, Battlestar Galàctica. 12 Monos, 28 Días Después, 2001:Odisea en el Espacio, El Planeta de los Simios, El Quinto Elemento, Blade Runner, Yo robot, Minority Report, Akira, Ghost in the Shell, IA, Dark City, Star Wars, Alien, Robocop, Terminator, Mad Max, Waterworld, La Naranja Mecánica, Las Crónicas de Riddick, El Mensajero del Futuro, Desafío Total, Starship Toppers, Titan AE, Wall-E, Juez Dredd…
No se, crec que podem fer alguna cosa millor.
Jo començaria per projectar. Al reves de com ho estem fent ara. Prou de dir-li a la gent que aquest és el futur que ens espera. Si no oferim altres alternatives acabarem oblidant que les tenim. Si aquest és el futur que projectem aquest serà el que tindrem.
Fem una pel·lícula amb ciutats pensades amb el cap, sistemes energètics sostenibles, en armoria amb la natura, on els nens puguin tornar a sortir al carrer a jugar, sense desigualtats socials, sense fam ni tercer món. Posats a imaginar, posats a crear, fem-ho en positiu. Ens cal un canvi en positiu!
El que finalment m’ha impulsat a escriure avui ha estat un programa que he vist a MiSexta.tv .
BFN – Especial TODO SOBRE LA CRISIS.
Andreu Buenafuente, Eduard Punset i Leopoldo Abadía fan un repàs a la crisi, poc útil però interessant. I en un parell d’ocasions diuen que la crisis serveix per realitzar canvis socials i que hi ha una corrent que tendeix a pensar que ara “Vamos a embellecer la historia”.
Aquesta idea m’ha fet escriure. Potser ja n’hi ha prou de que el que s’escrigui als llibres t’historia siguin relats bèl·lics i interessos econòmics. És l’hora descriure com em après a ser més tolerants, sostenibles crítics, reflexius, autònoms, equitatius i solidaris. I que voleu que us digui, estaria tant orgullós de poder formar part de la generació que viurà aquest canvi. I amb aquesta entrada em poso a treballar. Suposo que en el fons ja ho estava fent, però ara a més vull comunicar-ho, vull projectar-ho. Us garanteixo que ens espera un futur magnífic, que no és massa tard, que encara hi som a tems, que no esta tot perdut. Que estem tornant a vells valors que teníem oblidats i que ara ens fan més falta que mai. El canvi ha començat, i estem decidits:
