Les emocions i els records son tot el que ens resta dintre per sempre. Les persones venen i se’n van, només molt poques es queden per sempre. Les restes de coses que tenim, es perden, es trenquen o senzillament perden importància.
Emocions, sentiments, records… L’essència de la vida, el que em dona força per aixecar-me cada matí, cada dia es una nova il·lusió per saber que sentiré, que coneixeré, amb qui m’emocionaré o si serà un dia d’aquests que no oblidaré mai de la vida.
Flors
És trist pensar que se’ns perden en la immensitat del temps i la memòria gran multitud de minuts, hores i dies. Dies sense transcendència, dies en els que no passa res, dies en els que la rutina regeix la idiosincràsia del mateix viure. Dies que sense voler-ho s’oposen als nostres propis ideals de felicitat.
Viure en busca de la felicitat no és un camí fàcil, és un camí de sacrifici i desenganys, però és un camí que omple, un camí que crea, de fet, és simplement el camí de la vida, perquè la vida com a tal no té altre finalitat que la de la pròpia experimentació i la millor experiència que la felicitat.
Partint d’aquesta premissa tant senzilla, ens hem de preguntar que és per nosaltres la felicitat, que ens la dona? Les riqueses? Els amics? Els moments especials? Els dies inoblidables?
Un pàrking a Suissa
No, la felicitat no resideix en una consecució de 365 dies anuals inoblidables, sinó 365 dies viscuts al màxim, creixent, reflexionant, aprofitant cada instant, cada emoció, cada sentiment, cada record. En una vida senzilla, plena de bondat i en pau amb tu mateix. Amb la tranquil·litat de saber que has actuat correctament, reconeixent els teus errors i reconeixent també la teva realitat més personal. Al parlar d’actuar correctament, no em refereixo a arribar a l’hora als llocs, o a ser políticament correcte, sinó a analitzar totes i cada una de les nostres accions, i mirar si son d’acord amb allò que creiem que és correcte, allò que s’adiu als nostres valors i creències, que les nostres accions no fereixin a ningú, actuant sempre en conseqüència, disposats a rebre el que oferim, oferint el que voldriem rebre sense expectatives reals de rebre-ho realment, perquè simplement actuant correctament ja n’hi ha prou per ser feliç, no cal esperar ni creure que tothom tingui la mateixa idea que jo del que és realment viure.
Conceptes com l’amistat, el respecte i la confiança es tornen relatius en el moment que per nosaltres no son més que paraules. L’important son els conceptes, i aquests conceptes estan al cor. Obeint les directrius del cor, tot home i dona pot accedir a la més plena felicitat.
Complexitat
La vida ens ha atorgat el cor per veure i el cap per sentir, però la costum humana ha volgut que els utilitzem a l’inrevés, convertint així la vida en un complicat laberint de sentiments i remordiments, perquè primer veiem amb el cap i desprès sentim amb el cor i automàticament caiem en judicis de valors sobre el que és correcte o no. Si ens permetem mirar amb el cor, aquests judicis quedarien fora de lloc, perquè en el llenguatge del cor no existeix correcte i incorrecte. En el llenguatge del cor no te opcions, el llenguatge del cor és clar i senzill, el llenguatge del cor és universal. És per això que desprès de veure-hi amb el cor, és molt més senzill sentir amb el cap, sentir les conseqüencies de les nostres accions i les nostres emocions, sentir aquesta felicitat que no deixa lloc a opcions.
El més important és estar segur i tranquil de que les nostres accions son correctes, i de que si no ho han estat, a la pròxima ocasió mirarem amb el cor i actuarem en conseqüència, esvaint-se així tant remordiments com vergonyes.
La felicitat, aquesta tant anhelada, de la que tant es parla però que poc es busca. La felicitat: el més gran regal a la humanitat i el bé menys optimitzat.
