Vértigo…

1. Nueve reinas (2000)
VO: Castellà (argentí)

Buenos Aires. Juan y Marcos son dos estafadores de poca monta que casualmente se ven envueltos en un asunto que les puede hacer millonarios: tienen menos de un día para hacer una estafa que no puede fallar.
http://www.filmaffinity.com/es/film572514.html

2. Snatch, cerdos y diamantes (2000)
VO: Anglès

Franky es un ladrón de diamantes que tiene que entregar un valioso ejemplar a su jefe Avi, pero, antes de hacerlo, se deja convencer por un tal Boris para apostar en un combate ilegal de boxeo. En realidad, se trata de una trampa para arrebatarle el diamante. Cuando Avi se entera, contrata a Tony para encontrar a Franky y al diamante. Descubierto el triste destino de Franky, la recuperación de la gema desaparecida provoca una situación caótica, donde el engaño, el chantaje y el fraude se mezclan de forma sangrienta con perros, diamantes, boxeadores y gran variedad de armas.
http://www.filmaffinity.com/es/film568510.html

3. Mulholland Drive (2001)
VO: Anglès

Betty, una joven aspirante a actriz, llega a Los Ángeles para convertirse en estrella de cine y se aloja en el apartamento de su tía. Allí conoce a Rita, una mujer que padece amnesia a causa de un accidente sufrido en Mulholland Drive. Las dos juntas deciden investigar quién es Rita y cómo llegó hasta allí.
http://www.filmaffinity.com/es/film178603.html

4. El pacto de los lobos (2001)
VO: Francès

Francia, siglo XVIII. Una monstruosa criatura devora salvajemente a los habitantes de un pueblo francés. Recién llegado de América, Grégoire de Fronsac recibe el encargo del rey Luis XV de encontrar a la fiera. Grégorie y su misterioso hermano de sangre, un indio llamado Mani, intentan descubrir qué hay detrás de estos sangrientos sucesos.
http://www.filmaffinity.com/es/film652264.html

5. Ken Park (2002)
VO: Anglès

El polémico Larry Clark -director de “Kids” (1995)- y el reputado director de fotografía Edward Lachman codirigen este drama, con abundantes escenas de sexo explítico, sobre un grupo de adolescentes que viven en una zona residencial de Visalia, California, en el seno de familias de clase media. Tres chicos y una chica son amigos desde la infancia. Tate comparte casa con sus abuelos y con un perro de tres patas llamado Legs; le gusta intentar estrangularse mientras se masturba y ve partidos de tenis femenino en televisión. Claude vive con su madre embarazada y con un padrastro violento que una noche trata de abusar sexualmente de él. Peaches es una chica encantadora, que vive sola con un padre muy religioso y disfruta atando a su novio a la cama cuando organizan sus juegos eróticos. Shawn es un patinador “punk” que no tiene claro si disfruta más cuando se acuesta con su novia o con la madre de ésta. En cuanto a Ken Park, también practicaba el “skate-board”.
http://www.filmaffinity.com/es/film578537.html

6. Big fish (2003)
VO: Anglès

William Bloom (Billy Crudup) no tiene muy buena relación con su padre (Albert Finney), pero tras enterarse de que padece una enfermedad terminal, regresa a su hogar para estar a su lado en sus últimos momentos. Una vez más, William se verá obligado a escucharlo mientras cuenta las interminables historias de su juventud. Pero, en esta ocasión, tratará de averiguar cosas que le permitan conocer mejor a su padre, aunque para ello tendrá que separar claramente realidad y fantasía, elementos que aparecen siempre mezclados en los relatos de su progenitor.
http://www.filmaffinity.com/es/film974553.html

7. Planta 4a (2003)
VO: Castellà

Miguel Ángel, Izan, Dani y Jorge, son un grupo de adolescentes que logran con su alegría desafiar el desprecio del destino y hacer soportable su convalecencia en la planta de traumatología de un hospital. “Los Pelones” descubren en este contexto la importancia de la amistad y de la pertenencia a un grupo. Pero frente a las reafirmaciones colectivas, está la identidad de cada uno reaccionando a su situación: la soledad pretendidamente autosuficiente de Miguel Ángel, el temor de Jorge al diagnóstico, los recuerdos imborrables de Izan, las inquietudes emocionales de Dani… El humor es la fuerza vital que emplean “Los Pelones” para alterar su suerte.
http://www.filmaffinity.com/es/film854741.html

8. Las tortugas tambíen vuelan (2004)
VO: Kurd

Los habitantes de un campo de refugiados del Kurdistán iraquí buscan desesperadamente una antena parabólica para poder estar informados del inminente ataque americano contra Irak. Los niños del campamento, liderados por un chico al que llaman “Satélite”, se dedican a la recogida y venta de minas antipersona. Nuevos refugiados llegan al lugar: un joven mutilado, su hermana y un niño pequeño. Satélite quedará prendado de la triste belleza de la joven.
http://www.filmaffinity.com/es/film967835.html

9. Los edukadores (2004)
VO: Alemany

Jan (Daniel Brühl), Peter (Stipe Erceg) y Jule (Julia Jentsch) están disfrutando de su rebelde juventud. Les une su pasión por cambiar el estado del mundo. Se convierten en “Los edukadores”, cuyas acciones no violentas tratan de avisar a los ricos locales de que sus días de abundancia están contados. Las complicaciones aparecen cuando Jule se enamora de ambos jóvenes. Además, una de sus operaciones se complica, y lo que se convierte en un rapto no intencionado acaba por ponerlos cara a cara con la ley.
http://www.filmaffinity.com/es/film369099.html

10. V de Vendetta (2005)
VO: Anglès

En un futuro no muy lejano, Gran Bretaña se ha convertido en un país totalitario dirigido con mano de hierro por un tirano (John Hurt). Una tarde, tras el toque de queda, Evey (Natalie Portman) es rescatada en plena calle por un misterioso enmascarado cuyo nombre es “V” (Hugo Weaving). El extraño personaje le explica cuáles son sus planes para recuperar la libertad. En efecto, todas las acciones de V tendrán como objetivo hacer estallar en todo el país una revolución contra el gobierno fascista.
http://www.filmaffinity.com/es/film662169.html

Estem tots escandalitzats! Quins vàndals! Això és intolerable! Fent malbé el mobiliari urbà que paguem entre tots! La violència és intolerable.

…

Ara que si m’ho penso bé i analitzo els fets no ho veig tant clar…

Banda sonora del post: Rosa de foc

1. Qui va iniciar l’escalada de violència?

Tot va començar un 15 de maig del 2011. Milers de persones van prendre el carrer i les places d’arreu de l’estat Espanyol emparats sota els drets constitucionals de reunió, concentració i manifestació.

El 27 del mateix mes, la policia autonòmica de Catalunya va desallotjar amb una violència desmesurada la Plaça, i va demostrar la voluntat de la gent, que amb una actitud totalment pacifica no volia desencadenar una escalada de violència.

Desprès d’aquests fets, es va iniciar una resposta pacifica i legal contra a violència policial. La querella interposada ha estat arxivada de manera totalment improcedent, arbitraria i vulnerant el dret dels querellants a una tutela judicial efectiva.

Web de la querella: www.som27m.org
Per aportar econòmicament a través de Coop57 per finançar els costos judicials dels recursos pertinents: Formulari de sol·licitud de bons solidaris (doc)

Esgotats els camins legals, la ciutadania no te mecanismes per defensar-se de la violència exercida de manera unilateral, indiscriminada i injustificada per part de la policia.

En aquest punt la ciutadania està indefensa davant d’una vulneració de drets, d’una situació d’agressió i d’un cos policial corrupte i violent que no compleix normatives tan bàsiques com la d’identificar-se

Alguns mossos, contradint a Felip Puig,
no porten ni armilla ni número de placa

2. Hi ha una estratègia darrera?

El departament d’interior ja parlava de grups violents en el desallotjament de la plaça Catalunya. En l’intent de bloqueig del parlament, el dispositiu va ser planificat per deixar als membres del parlament totalment desprotegits. Grups de policies infiltrats van ser detectats i expulsats de la primera línia de la protesta per que estaven generant disturbis.

Qui son els violents?

(potser pensaveu com jo que això als estats de dret occidentals no passava… els canadencs també ho pensaven! Més info en aquest video )

Tots els mitjans de comunicació van fer-se ressò de la gran actitud violenta dels concentrats, tot i que només hi ha proves d’una pintada a l’esquena en un abric, algunes ampolles de plàstic volant i un mosso tacat de pintura blanca.

És quan ets allí, i veus que el que ha passat ni s’ajusta al que estan explicant i ensenyant per la TV. Però mentre, la gent va creant-se un imaginari amb aquesta informació, i mica en mica crea una opinió sobre uns fets dels que no te informació subjectiva ni contrastada.

En posteriors manifestacions, la policia ha anat pujant el to de la seva conducta violenta, amb agressions injustificades i detencions indiscriminades.

Tir al ciclista sense que faci res, sense avisar i reiterat:

Cada cop més ciutadania va sentint-se indefensa davant les agressions i la vulneració de drets, i s’adonen que no hi ha mecanismes legals que els emparin.

Persones, decebudes, enfadades, agredides i impotents. Persones que porten ja anys tolerant retallades en drets fonamentals bàsics com la sanitat, educació i prestacions socials per pagar el rescats dels bancs, els mateixos bancs que han estafat milions de persones.

Ara, aquestes persones han d’assumir que a més s’han quedat sense els drets a protestar i a sentir-se segures davant la justícia i els cossos policials, i no només això, sinó que han patit, pateixen i patiran la seva violència sense que ningú respongui per ella.

Policia secreta agredeix manifestant i acaben escapant corrent:

L’estratègia del departament d’Interior és crear petites situacions de violència, per permetre carregues policials desmesurades per espantar i intimidar a la ciutadania.

És el de blau un altre secreta generant disturbis durant l’incendi de l’Starbucks (1:10min)?

El que no han pensat que que aquesta és una estratègia molt perillosa quan la gent ja ha perdut massa drets, massa diners i sobretot la por. I aquests petits episodis de violència cada cop seran més grans i més nombrosos.

3. Els fets del 29M:

La manifestació convocada pels sindicats majoritaris baixava per passeig de Gràcia cap a una plaça Catalunya ja plena per la concentració convocada per la resta de col·lectius.

Algú va considerar que era massa gent i els mossos van començar a carregar indiscriminadament desallotjant la plaça des del lateral del corte inglés en direcció Llobregat. Carregant contra masses de gent que no tenien on anar, a families amb nens, gent gran y persones amb crosses:

Quant costa reparar la tanca?

Ni la crossa et salvarà:

Per allà les 18:00 quan van haver desallotjat la plaça van començar a desallotjar els carrers del voltant, cap a Universitat i Urquinaona (on jo era, amb centenars de persones més, quan de cop van començar a disparar pilotes de goma des de 200 metres de manera indiscriminada i tots vam haver de protegir-nos com vam poder) . Després Portal de l’Angel i passeig de Gràcia amb una violència desproporcionada i indiscriminada, utilitzant porres i pilotes de goma.

A passeig de Gràcia quan van començar a disparar bales de goma, un grup de bombers es va posar a primera fila per protegir a la multitud de persones que hi havia darrera. Tots asseguts i amb actitud pacifica. Els mossos igualment van disparar bales de goma, ferint als bombers. Aquests desprès de l’agressió van acostar-se al cordó policial per alertar-los que estaven disparant contra els seus propis companys y contra famílies que estaven exercint el seu dret a manifestació. La resposta de la policia va ser llançar gasos lacrimògens contra els bombers i contra la multitud de persones que tenien al darrera.

Gasos a la multitut:

Jo ho tinc claríssim. Tot i que no m’agrada la violència, i no la practico, entenc perfectament les persones que davant de les repetides agressions per part dels cossos policials, recorren a la violència per defensar-se i alliberar la impotència que genera ser víctima d’agressions, i que a sobre els mitjans de comunicació et calumniïn, la justícia protegeixi als agressors i la política els ompli de lloances i mèrits

La gent no ho vol creure, però el cos dels mossos d’esquadra, està corrupte i es extremadament violent, i això tot just comença a sortir a la llum. Ara la gent es comença a preguntar com és que a la resta de l’estat els cossos policials han estat capaços de controlar l’escalada de violència i aquí en canvi l’han provocat.

El millor és llegir els articles sencers:
– Dos anys de presó per dos mossos que van robar a un home a l’Estació del Nord de Barcelona.

– Detingut un mosso per tràfic de drogues a Barcelona i l’Hospitalet

– Multa mínima a cuatro mossos por pegar una paliza a dos transportistas

– El juez mantiene imputados a mandos de la Policía Nacional por proteger burdeles

Primer reprimeixen amb violència concentracions totalment pacifiques. Es reclama pel procés establert posant una querella i s’arxiva de manera il·legal. Després ja s’impedeixen amb violència les concentracions abans de que es realitzin. Quina opció deixen a la ciutadania per expressar el seu descontent i la seva oposició a les mesures preses? Ja no podem ni protestar?

Potser amb aquesta actitud, el govern està aconseguint i incentivant que la única manera que tingui la ciutadania de fer valer els seus drets i defensar-se de les agressions sigui responent a la violència amb més violència.

Primer eren 20, després van ser 200 i ara ja son 2000… Alguna cosa no s’està fent bé, i a simple vista sembla que a la propera potser seran 20.000. I llavors que farem? Disparar munició real?

Comuniaccions internes dels mossos a plaça Catalunya durant el 27M

Jo mai he utilitzat la violència ni a les protestes socials ni fora d’elles, sempre m’he mostrat en contra de la violència. I ara em començo a preguntar si és per convicció, per covardia o perquè m’han manipulat.

Visc sota la llosa d’una constitució que no he redactat, que no he signat ni tant sols he votat. Una constitució fruit d’una dictadura i d’una transició casposa, poruga i poc ambiciosa.

Visc sota la dictadura dels bancs i els mercats.

Visc sota el domini d’uns polítics corruptes que tot i que viuen del que jo pago, no vetllen pels meus interessos si no pels de si mateixos i els seus familiars, amics i socis.

Visc sota la constant manipulació dels mitjans de comunicació que nomes emeten allò que interessa als que escullen als membres de les seves cúpules.

Amb tota aquesta pressió i immersos en el dia a dia de la nostra vida i dels nostres problemes ens sentim incapaços de remar contra corrent i acabem vetllant pels propis interessos. Oblidant que és precisament això el que facilita perpetuar la situació. Divide y vencerás!

Ens repeteixen una i una altre vegada quant val el contenidor cremat que hem pagat entre tots, però no els preocupa el més mínim el cost que te llançar una pilota de goma. I no parlo del sou del mosso, el preu de la pólvora i la pilota de goma, sinó del que costa posar un ull de vidre o curar un os trencat. I del cost de la baixa laboral, i sobretot el cost emocional que suposa que la policia que hauria de protegir-te, t’agredeixi brutalment quan no estaves fent res.

L’important és dividir i fer-nos creure que és més el que tenim a perdre que no el que tenim a guanyar. El que encara no sabem, és que no tenim res a perdre.

Som el 99%, no us deixeu dividir. Si no us agrada la violència no la utilitzeu, però no la censureu si és en defensa pròpia. Eviteu els discursos simplistes, i els dogmes dominants. No us cregueu tot el que us diguin, ni jo, ni ningú, perquè sempre serà només una part de la realitat.

Senyors polítics, repensin les seves polítiques, perquè així va començar la revolució francesa i la revolta burgesa dels anys 30.

Video resum del dia de vaga:

Salut i revolució!

Indignado # 15m ilusionado # 27m lesionado # 15j triste
Veure versió en Català

Desde mi punto de vista la actuación de los mossos ha sido acertada y proporcionada, tanto en estrategia como en contundencia, y no ha tenido nada que ver con la vergüenza que pasé en pl. Cataluña el 27M.

Un comunicado oficial de la # acampadabcn denuncia ciertos comportamientos de los mozos a primera hora de la mañana. No puedo hablar, no estaba.

Comunicado de la Comisión de Comunicación

En cambio si puedo hablar del comportamiento de algunas de las personas que se estaban manifestando y que no ha sido nada correcto y ha dado pie a la manipulación informativa.

Por lo que yo he vivido, no lo calificaría de violencia. Cierto que he visto volar botellas de agua cuando marchaban los furgones, pero toda la violencia que han querido transmitir los parlamentarios yo no la he visto. Cierto que los habrán “zarandeado”, con 500 personas rodeándote la sensación es exactamente la misma. Cierto que han pintado a dos, y cierto que habrán pasado miedo. Si yo supiera que en la puerta del trabajo tengo 3000 clientes indignados porque mi forma de trabajar los esta perjudicando a ellos y sus hijos, seguramente no iría a trabajar.

Pero he visto a diferentes parlamentarios de muy cerca y rodeados de gente, pero no he visto ni una colleja, ni un golpe, ni una patada. Si he visto gritos, insultos y personas impidiendo el paso, pero de verdad que no he visto ni un solo golpe. Y las personas que empezaban a subir el tono de los gritos y las acciones, eran hábilmente aislados por el resto de indignados. Esto es lo que yo he vivido.

Critico enérgicamente el golpe de botella que ha recibido Boada mientras marchaba corriendo. No lo excuso.

Pero me niego a calificar de violencia que le pinten la gabardina a la Tura mientras yo tengo el brazo roto por un mosso al hacer una foto a Pl.Catalunya el 27M, o mientras sigan desalojando familias hipotecadas que no tienen donde caerse muertas. Desde mi punto de vista, echar café y hacer pintadas son gamberradas. Gamberradas que evidentemente deberían haber evitado, pero sólo gamberradas.

Como se deberían haber evitado … No lo sé, pero creo que hay dos factores claves. El primero es la participación de mozos de incógnito que han generado situaciones de conflicto:

Similar a lo ocurrido en el G20:

Y la segunda y mucho más importante ha sido la participación.

Porque el 27M los violentos (que estaban) no destacaron? Porque por cada violento había 2000 personas dispuestas a hacerlo desistir. Que ha pasado hoy? Que estaban los mismos violentos (o más) y la participación ha sido escasa y dividida, ya que se cubrían todas las entradas y los grupos no han sido demasiado multitudinarios.

Sobre la declaración del parlamentario ciego de CiU, no me la creeré hasta que vea alguna prueba. Además hoy he visto con la facilidad que mienten los políticos. Felip Puig dijo que los antidisturbios no llevaban identificación por que el chaleco era ignífugo y no se podía poner belcro, pues bien, es mentira, los chalecos se abrochan con belcro y lo podéis comprobar.

Cierto que ha habido comportamientos que deberían haberse evitado.
Cierto que los mossos han hecho mejor su trabajo.
Cierto que había policía de Incógnito que han generado conflicto.
Cierto que ha habido mucha manipulación informativa.
Cierto que las demandas de los indignados son totalmente justificadas.
Cierto que el 80% de la población las comparte.
Cierto que nos ha faltado participación.
Cierto que nos has faltado tú para ayudarnos a poner orden.

No dejemos que una minoría de violentos y una buena estrategia policial e informativa desvirtúen un movimiento que tiene que hacer mucho trabajo todavía. Os necesitamos a todos saliendo a la calle. Rechazando la violencia y reclamando respeto!

En Grecia, desde hace días que bloquean el parlamento y hoy (27j) el bloqueo ha ido acompañado de 25mil (según 3cat24) un millón (según prensa internacional) de personas en la plaza Sintagma y una huelga general con una participación del 90 %. Papandreu ha anunciado que hará cambios en el gobierno y ha puesto su cargo a disposición y dimitirá si le piden.

No vea la prensa nacional y vea la prensa internacional. Tanto los artículos que hablan sobre el #parlamentcamp como las noticias sobre Islandia o Grecia. No hay color!

Este domingo 19j a las 5h de la tarde hay una concentración pacífica en plaza Catalunya. Es el momento para demostrar que cree en la causa y que los indignados no somos violentos. Que seremos capaces de limitar la minoría violenta y que hace falta mucho más que manipulación informativa para siguir engañandonos.

Estrategias del poder para desprestigiar movimientos sociales

Por favor, si crees que la causa es justa, ayúdanos a poner orden, participa, con tu presencia y apoyo nos basta, porque desde el sofá de casa todo se ve de otro color. Se ve muy fácil, y sólo se ve lo que te quieren/pueden enseñar.

Ven, ayúdanos y juzga por ti mismo/a.

Te necesitamos. Sólo tú puedes luchar por tu futuro y el de tus hij@s. Nosotros lo intentamos, pero está claro que necesitamos ayuda.

Este domingo tenemos una nueva oportunidad.

El 19 de junio a las 17h te esperamos en Plaza Cataluña!

Indignat #15m il·lusionat #27m lesionat #15j trist
Versión en Castellano

Des del meu punt de vista l’actuació dels mossos ha estat encertada i proporcionada, tant en estratègia com en contundència, i no ha tingut res a veure amb la vergonya que vaig viure a pl. Catalunya el 27M.

Un comunicat oficial de la #acampadabcn denuncia certs comportaments dels mossos a primera hora del matí. No puc parlar-ne, no hi era.

Comunicat de la Comissió de Comunicació

En canvi si puc parlar del comportament d’algunes de les persones que s’estaven manifestant no ha estat gens correcte i ha donat peu a la manipulació informativa.

Pel que jo he viscut, no ho qualificaria de violència. Cert que he vist volar ampolles d’aigua quan marxaven els furgons, però tota la violència que han volgut transmetre els parlamentaris jo no la he vist. Cert que els hauran “zarandeado”, amb 500 persones envoltant-te la sensació és ben be aquesta. Cert que n’han pintat a dos, i cert que hauran passat por. Si jo sabés que a la porta de la feina hi tinc 3000 clients indignats perquè la meva manera de treballar esta perjudicant-los a ells i els seus fills, segurament no aniria a treballar.

Peró he vist a diferents parlamentaris de molt aprop i encerclats de gent, però no he vist ni una colleja, ni un cop, ni una patada. Si he vist crits, insults i persones barrant-los el pas, però de veritat que no he vist ni un sol cop. I les persones que començaven a apujar el tò dels crits o les accions, eren hàbilment aïllats per la resta d’indignats. Això és el que jo he viscut.

Critico enèrgicament el cop d’ampolla que ha rebut Boada mentre marxava corrent. No ho excuso.

Però em nego a qualificar de violència que li pintin la gavardina a la Tura mentre tinc el braç trencat per un mosso al fer una foto a pl.Catalunya el 27M, o mentre segueixin desallotjant famílies hipotecades que no tenen on caure mortes. Des del meu punt de vista, tirar café i fer pintades son gamberrades. Gamberrades que evidentment s’haurien d’haver evitat, però només gamberrades.

Com s’haurien d’haver evitat… No ho sé, però crec que hi ha dos factors claus. El primer es la participació de mossos d’Incògnit que han generat situacions de conflicte:

Similar al que va passar al G20:

I la segona i molt més important ha estat la participació.

Perquè el 27M els violents (que hi eren) no van destacar? Perquè per cada violent hi havia 2000 persones disposades a fer-lo desistir. Que ha passat avui? Que hi havien els mateixos violents (o més) i la participació ha sigut escassa i dividida, ja que es cobrien totes les entrades i els grups no han estat massa multitudinaris.

Sobre la declaració del parlamentari cec de CIU, no me la creuré fins que vegi alguna prova. A més a més avui he vist amb la facilitat que menteixen els polítics. Felip Puig va dir que els antiavalots no portaven identificació perquè l’armilla era ignifuga i no s’hi podia posar belcro, dons bé, és mentida, les armilles van cordades amb belcro i ho podeu comprovar.

Cert que hi han hagut comportaments que s’haurien d’haver evitat.
Cert que els mossos han fet millor la seva feina.
Cert que hi havia policia d’Incògnit que han generat conflicte.
Cert que hi ha hagut molta manipulació informativa.
Cert que les demandes dels indignats son totalment justificades.
Cert que el 80% de la població les comparteix.
Cert que ens ha faltat participació.
Cert que ens has faltat tu per ajudar-nos a posar ordre.

No deixem que una minoria de violents i una bona estratègia policial i informativa desvirtuïn un moviment que ha de fer molta feina encara. Us necessitem a tots sortint al carrer. Rebutjant la violència i reclamant respecte!

A Grècia, des de fa dies que bloquegen el parlament i avui (27j) el bloqueig ha anat acompanyat de 25mil (segons 3cat24) un milió (segons premsa internacional) de persones a la plaça Sintagma i d’una vaga general amb una participació del 90%. Papandreu ha anunciat que farà canvis al govern i ha posat el seu càrrec a disposició i dimitirà si li demanen.

No mireu la premsa nacional i mireu la premsa internacional. Tant els articles que parlen sobre el #parlamentcamp com les noticies sobre Islàndia o Grècia. No hi ha color!

Aquest diumenge a les 5 de la tarda hi ha una concentració pacífica a plaça Catalunya. És el moment per demostrar que creieu en la causa i que els indignats no som violents. Que serem capaços de limitar la minoria violenta i que cal molt més que manipulació informativa per seguint-nos enganyant.

Estratègies del poder per desprestigiar moviments socials

Si us plau, si creus que la causa és justa, ajuda’ns a posar-hi ordre, participa, amb la teva presencia i suport en tenim prou, perquè des del sofà de casa tot es veu d’un altre color. És veu molt fàcil, i només es veu el que et volen/poden ensenyar.

Vine, ajuda’ns i jutja per tu mateix/a.

Et necessitem. Només tu pots lluitar pel teu futur i el dels teus fills. Nosaltres ho intentem, però està clar que ens cal ajuda.

Aquest diumenge tenim una nova oportunitat.

El 19 de juny a les 17h t’esperem a Plaça Catalunya!

Tenir un gos a Barcelona no és fàcil, i menys si és un gos gran. A continuació intentaré donar resposta a algunes preguntes que m’han anat sorgint durant aquests dos anys a Barcelona amb l’Amigo.

En primer lloc, quins són els Pipicans més grans de Barcelona?
He col·locat en un mapa els que fan més de 500m².

Ver Parcs per a gossos a Barcelona de més de 500m2 en un mapa más grande

Jo els vaig treure d’aquí, hi trobareu tots els Pipicans de Barcelona i els seus m².

Parcs i Jardins també te un mapa amb els Pipicans.

I una altre llista dels Pipicans! A més al final on posa “recorda” també hi ha una informació interessant.

Posa que segons l’Agencia de Salut Publica de Barcelona si el gos obeeix no cal dur-lo lligat.

En canvi segons Medi Ambient de Barcelona els gossos han d’anar lligats.

Capítol 4 Article 217

Per sort, l’Ordenança Municipal ens confirma que els gossos poden anar deslligats si obeeixen!

Article 24 Punt 2 C

A més puc confirmar-ho, ja que un dia anava amb l’Amigo deslligat per Gràcia, de cop vaig veure un “poli-ciclista”, vaig cridar al gos i el vaig lligar. El tiu va, s’acosta i em diu:

– Has cridat el gos perquè m’has vist?

– Si… ^_^ – li vaig contestar, que havia de fer… mentir?

– Dons si el gos fa cas i no molesta pots dur-lo deslligat – em va dir.

Quan vaig a un bar acostumo a anar amb l’Amigo, i abans d’entrar em fixo en si hi ha una placa de “perros no”, i si no hi és entro. En moltes ocasions m’he trobat que el cambrer em diu que el gos no pot entrar. Jo li responc que a la porta no posa res i la seva argumentació habitual és que la ordenança municipal prohibeix l’entrada als gossos a tots els bars i restaurants. Que has de fer? Discutir? Els hi dic que això és mentida i que és decisió del propietari, que si no volen que entrin gossos que posin un cartell i em piro ben cabrejat. Algun dia em plantaré allà amb l’ordenança municipal i si volen que truquin a la poli!

Els gossos poden entrar als locals de restauració a no ser que hi hagi una placa identificativa de prohibició.

Article 16 Punt 3

Si tinc una estoneta i vull fer-lo cansar, m’agafo un Bicing, em lligo el gos a la cintura i Diagonal amunt i avall! Hi ha fonts amb regularitat (el gos ha de beure), és molt ample i força plana, i en 40 minuts tens el gos cansat per tot el dia.

Potser algun dia heu d’anar a l’altre punta de Barcelona, si no sabeu anar amb bici, fa mandra caminar o sou coixos hi ha l’alternativa d’anar amb cotxe, ja que a tots els transports públics de TMB esta prohibida l’entrada de gossos sense transportí. Per altre banda si és hora punta, no teniu cotxe, us han retirat el carnet o no sabeu conduir sempre us quedaran les xarxes urbanes de ferrocarrils (RENFE i FGC). El cert és que jo molts cops he pujat el gos al metro, només cal tenir en compte no agafar-lo en estacions grans ni en hora punta, i sobretot evitar el personal del metro (que normalment miren cap un altre costat) ja que ens podrien fer baixar del metro (no crec que posin multa). Si cap d’aquestes idees us resulta del tot atractiva sempre podeu trucar un taxi, i al demanar-lo, indicar que dureu un “gosset” que porta la seva pròpia manteta i que pot anar al maleter o a la vostre falda. Segurament us demanaran el pes, a partir dels 20kg ja posen pegues.

Us deixo penjat el mapa de TMB amb les línies i les parades urbanes de RENFE i FGC marcades, així podeu veure clarament de quin punt a quin punt podeu dur-lo sense problemes. Amb tren els gossos que puguin anar amb transportí han d’anar-hi, i els que no, lligats i amb morrió, però a l’Amigo només li hem hagut de posar una vegada, normalment no diuen res.

Si tot això a algú li és d’utilitat millor que millor, si més no em serveix per tenir-ho emmagatzemat i disponible des de qualsevol lloc, que ja és molt! Així que:

Quins son i on estan els Pipicans més grans de Barcelona?

http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&msa=0&msid=104579213159905328382.0004754417b4a40bc4fe5&t=h&z=12

Els gossos poden anar deslligats?

Si obeeixen si. Article 24 Punt 2 C

http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/consolidadescat/animals.824.pdf

Puc entrar a bars i restaurants amb el meu gos?

Si no hi ha una placa informativa que ho prohibeixi explícitament si que pots entrar. Article 16 Punt 3

http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/consolidadescat/animals.824.pdf

Poden els gossos viatjar en transport públic a Barcelona?

Si amb les línies urbanes de ferrocarril.

Salut i sort!